Trini, la iaia velleta

Eloïsa López Labrador
Trinidad Quiles Alvero, Trini la del vi, la tia Trini, la iaia Trini. Hui estem tots ací per tu. Amics, familiars de Novelda, L’Alguenya, El Rodriguillo, la Iliana i d’ací, del teu poble, Petrer. Sumem ja més de 50. Qui anava a dir-t’ho... eh iaia! Allà per principi del segle XX, al 1918, quan vas nàixer a eixe petit poble anomenat l’Alguenya.

Quan els carrers eren de terra i els electrodomèstics no eren, ni tan sols, una idea. Un segle ple de canvis socials, monarquies, república, dictadura, transicions. 100 anys que, per als més joves, ens semblen tota una llegenda. Imaginem la teua vida con una fantàstica història plena d’aventures i desventures, on la protagonista eres tu.
 
Mai oblidaré la teua historia d’amor trencat que, sempre que tens l’ocasió em contes emocionada. Amb eixa veu que ha anat apagant-se al llarg dels anys, però sobretot, amb eixa mirada cada vegada més intensa i plena de vida. Toni de Lucía, l’amor de la teua vida. La guerra —maleïda guerra! maleït franquisme!— que va trencar la vostra joventut.

Eixos viatges de dos dies a peu, per poder veure una vegada més al teu príncep. Una verdadera història d’amor que no té res a envejar a les grans novel·les del segle XX. Ja, quan tot va passar, i tot havia de reconstruir-se, va començar la nostra història, la que tu i el iaio Toni vau crear. Tots dos treballadors incansables i amb cinc fills, vau decidir vindre a Petrer: aquí havia feina, o almenys, això deien al poble.

Sense mirar arrere vau arribar al lloc on passaríeu la resta de la vostra vida. No va ser fàcil, sis fills —un mé— que vestir i alimentar, i el més important, crear una llar on tots foren feliços i se sentiren protegits. I açò si, iaia, tot ha sigut gràcies a tu. Treballadora, valenta, amb molt de caràcter i “mala llet”. Triant molt bé les persones amb les que t’envoltes.

Els amics. Eixa família que triem. Tots recordem aquells dinars en l’Almadrava, la Pedrera o al camp de Novelda, on els xiquets ens divertíem, i els majors, dirigits per tu, preparaven el menjar. I que dir del Nadal, quina infantesa nadalenca més bonica hem tingut a ta casa, en cal tio. Coets, disfresses, el Pare Noel i els asguinaldos que, amb gran esforç, ens dones any darrere any.

Moltes gràcies iaia, de tot cor. I saps el millor? Que la història continua i es repeteix. La tercera generació, els més menuts de cada casa, fa goig veure’ls jugar i estimar-se! Igual que féiem nosaltres quan érem petits. La iaia velleta. Eixa eres tu per a ells. La persona que aconsegueix que una volta a l’any puguem estar tots junts.

I t’ho assegure. Ens encanta. I has d’estar orgullosa del que ens has ensenyat al llarg d’estos cent anys. Esforç, valentia, coratge, orgull, dignitat, responsabilitat, humilitat, estima. Són alguns dels valors que mai desapareixeran de les nostres vides. Feliç aniversari.

0 COMENTARIOS

Escribe un comentario

    Tu email no será publicado. Campos requeridos marcados con *

    Cancel reply

0 comentarios