La mama canta boleros

La nostra educació sentimental està feta molt significativament de cançons. Alguna vegada ja m’hi he referit a propòsit de certs cantatautors. Hui, però, parlaré d’aquelles cançons de la infància, de les que li sentia cantar a ma mare. Em van venir al cap quan, un bon dia, vaig sentir per la xarxa l’àlbum “Carta a la novia”, de Ricardo Solfa, i en especial el boleràs “Te has escapado de un libro”, que solia cantar la mama pel anys seixanta mentre cuinava, escurava, llavava la roba, estenia o endreçava la casa.

El poder evocador, ai!, es va disparar: allí em tenies a mi, en el pis de Sancho Tello, mirant un tebeo o aidant la mare en les tasques domèstiques, mentre ella entonava aquella bella melodia: “Te has escapado de un libro, / de algún libro tentador. / Mujeres como tu sólo existen / en las novel·les de amor...”

La desfilada musical era memorable: “Angelitos negros”, “Reloj no marques las hores”, “Bésame mucho”, “Tengo una debilidad”, “Corazón loco”,... Es duia la palma en aquell “hit parade” el cubà de veu tan melòdica com mel·líflua, Antonio Machín, però en el repertori no faltaven Jorge Sepúlveda, Bonet de San Pedro, “Los cinco latinos”, Gloria Lasso o “Los Panchos”.

Fins i tot, la inevitable Sarita Montiel d’“El último cuplé”. Sovint explique, en una de les assignatures que impartisc a la facultat, que la cançó popular ha acompanyat sempre el treball i que l’aparició de les tecnologies àudios van acabar amb aquella pràctica. A ma mare no la van véncer. Encara la recorde cantant aquell tristíssim “Bardo” que em feia plorar en secret, “puto romàntic!”: “Se enamoro un pobre bardo/ de una chica de la sociedad./ Era su vida la del pobre payaso/ que reía con ganas de llorar”. La mama, encara, canta boleros.

0 COMENTARIOS

Escribe un comentario

    Tu email no será publicado. Campos requeridos marcados con *

    Cancel reply

0 comentarios